Càries dental: empastaments i endodòncies
Què és la càries dental?
Produïda per diferents tipus de bacteris, és una malaltia infecciosa de les més esteses entre la població.
Afecta a qualsevol edat, si be la seva incidència augmenta en edats infantils pel consum excessiu de dolços unit a una higiene oral insuficient, i també augmenta en edats avançades en pacients amb deteriorament cognitiu propi de l’edat.
Mecanisme d’acció de la càries
La càries dental és una malaltia multifactorial: Colonització bacteriana, Higiene deficient, Dieta especialment dolça, Predisposició genètica . Son les diferents situacions que influeixen en l’aparició i progressió de les càries.
Els bacteris presents sobre l’esmalt de les dents (Placa bacteriana) es nodreixen dels hidrats de carboni procedents de la nostra dieta (sobretot sucres refinats)i una vegada metabolitzats aquests, els productes que en resulten son summament àcids, i aquesta acidesa és el factor que ataca l’esmalt dental, (Atac àcid) fent a la seva superfície unes cavitats que serviran d’allotjament posteriorment per noves colònies de bacteris i així de no tractar-se aquesta cavitat va progressant.
Una vegada instaurada la càries, el tractament passa per la remoció del teixit dental afectat i la posterior obturació de la cavitat amb compòsit, material fet a base de pols de ceràmica aglutinat amb un material orgànic, però exempt de metalls.
Quan la lesió de la càries és molt profunda i arriba al nervi de la dent afectant-lo irreversiblement, cal practicar una Endodòncia, el tractament consisteix a extreure el nervi de l’interior de la dent, netejant, desinfectant i segellant tot el conducte o conductes que te la dent afectada. Finalment cal fer la reconstrucció de la dent amb compòsit o bé amb una corona parcial (Overlay) que alhora dona més resistència estructural a la peça.
Quan la càries ha produït una gran destrucció de la peça, sempre és recomanable protegir-la amb la col·locació d’una funda que li doni cohesió i resistència a tot el conjunt.
Cal no oblidar mai que malgrat una dent se li hagi tret el nervi no està exempta de poder patir novament càries doncs recordem que es tracta d’una lesió produïda pels bacteris que hi ha al seu voltant i aquests atacaran d’igual manera una dent vital que una desvitalitzada, per això cal mantenir igualment les mesures necessàries d’higiene oral.
Prevenció de la càries
Coneixent la causa de la malaltia i el seu mecanisme d’acció resulta evident afirmar que una dieta baixa en sucres refinats junt amb una higiene oral adequada ajudaran a disminuir la incidència de càries.
Les revisions periòdiques al dentista ajudaran a detectar possibles lesions de càries incipients que amb un tractament senzill evitaran la pèrdua de la dent per aquesta causa.
Malaltia periodontal
Què cal saber sobre la MALALTIA PERIODONTAL
La malaltia periodontal agrupa un conjunt de patologies de diferent nivell de gravetat que van des d’ un quadre inflamatori lleu de les genives (Ginigivitis) fins a la Periodontitis, (popularment anomenada “Piorrea”) que en fases avançades de la malaltia comporta la pèrdua progressiva de les dents.
Aquesta patologia te el seu origen en l’ acumulació de bacteris al voltant de les dents (Placa Bacteriana), que si no s’eliminen correctament a diari, es van calcificant entre les dents i la geniva formant la tosca dental (sarro) provocant inflamació. Factors higiènics, genètics, hormonals, alimentaris, així com el consum de tabac, son els responsables de l’aparició de la malaltia i de la seva evolució.
Com totes les malalties bacterianes, pot donar-se el cas de contagi de la malaltia entre individus a través de la saliva. Per aquest motiu resulta molt important evitar compartir, de forma habitual, culleres i forquilles dels nens amb persones amb malaltia periodontal.
Es una patologia molt estesa que afecta gran part de la població adulta, en major o menor grau, de manera que tres de cada quatre persones aprox. la pateixen al llarg de la seva vida.
La cavitat oral es troba colonitzada per bacteris des de poc després de nàixer, aquesta “flora bacteriana” habitualment no és perjudicial, però amb el temps, aquesta pot alterar-ne la seva composició, contaminant-se amb espècies de bacteris en alguns casos molt agressius per a les genives.
Estudis recents demostren la relació existent entre la malaltia periodontal i altres patologies com la Diabetes Mellitus o les malalties càrdio circulatòries. Aquests treballs conclouen que una malaltia periodontal descontrolada agreuja de manera important aquestes altres patologies, i a l’inrevés, una diabetis descontrolada afecta entre d’altres les genives amb malaltia periodontal. Això és per que els bacteris que provoquen la malaltia periodontal alliberen unes toxines a la sang molt perjudicials per al pàncrees (responsable de la secreció d’ insulina i el glucagó).
Com afecta la malaltia periodontal?
En la fase inicial (Gingivitis) es tracta d’un procés inflamatori caracteritzat per genives inflamades, adolorides, vermelles, i que sagnen amb facilitat; en aquesta fase el procés encara és reversible amb un tractament adequat, i els canvis pertinents en quant a higiene oral. Si aquesta situació no es controlada a temps l’evolució natural de la malaltia acaba en una Periodontitis, que ja implica pèrdua de l’ os de suport de les dents, amb la conseqüent progressiva mobilitat d’aquestes, i que de no tractar-se correctament durà a la pèrdua de les dents. Tot i que la periodontitis es considera una malaltia crònica, el tractament adequat de la mateixa ens permet aturar la progressió de la malaltia, i en els casos més agressius o resistents al tractament s’aconsegueix enlentir la seva evolució.
Signes d’alerta de la malaltia periodontal
- Inflamació de les genives :genives vermelles, adolorides, i augmentades de mida.
- Sagnat de les genives al raspallar-se les dents o sagnat espontani.
- Dents inusualment allargades o bé descarnades.
- Sensibilitat al fred.
- Mobilitat de les dents.
- Aparició d’abscessos i / o flemons a les genives amb o sense dolor.
- Antecedents familiars de malaltia periodontal severa.
- Patir diabetis i/o malalties cardiovasculars.
Davant de qualsevol d’aquests signes caldrà consultar. La prevenció i la detecció precoç d’ aquesta malaltia són la millor eina per evitar–ne les seves conseqüències.
Odontopediatria
L’atenció odontològica comença a casa i a l’escola, els pares i els educadors, hi tenen un paper molt important, fomentar i reforçar l’hàbit de raspallar-se les dents després de cada àpat, de la mateixa manera com es fa en altres hàbits com, vestir-se sols, rentar-se les mans o tenir cura de la higiene personal.
Les revisions dentals periòdiques, sobretot en nens, son molt importants, per tal de controlar el correcte estat de les dents i en general de tota la cavitat oral, sobretot la detecció precoç de càries dental, patologia aquesta que encara avui dia té una gran incidència entre la població infantil. Un control continuat a partir de l’aparició de les primeres dents a la boca ens evitarà arribar a situacions de poli càries i/o càries profundes, sempre difícils de tractar. Cal recordar, no obstant, que el millor dels tractaments dentals en nens és sempre la prevenció, prevenció... i prevenció. No obstant, hi ha factors que dificulten aquesta prevenció, com ho són, una especial predisposició a desenvolupar càries ja sigui per un esmalt pobre o per la colonització de bacteris molt agressius, però en general la càries és deguda majoritàriament a una higiene escassa o poc eficaç, per això cal el control d’un adult en aquesta tasca. Quan apareix la “temuda” càries, comença el problema, aquesta en principi si no és profunda té una solució senzilla i no té perquè causar cap mena de trauma psicològic a l’infant.
Anar al dentista és una experiència en general acceptada com enutjosa o desagradable, sovint això és degut a experiències negatives viscudes sobretot durant la infantesa, on situacions més o menys doloroses es barregen amb fantasies i temors propis de l’edat que ens influeixen de manera decisiva, però això no ha de ser necessàriament així. Avui dia disposem de tecnologia i medicació prou avançada per aconseguir que el tractament odontològic, en la majoria dels cassos, sigui indolor o gairebé. Tot i això cal fer ens molts cassos una tasca prèvia de control de la conducta del nen amb por. Una estratègia coneguda en odontopediatria com a “tell, show and do” (parlar, ensenyar i fer) ens permet realitzar molts tractaments amb resultats molt satisfactoris. Inicialment requereix dedicació, però una vegada assolida la confiança, el tractament es pot dur a terme en general sense massa problemes. Explicar al nen tot el que se li ha de fer, ensenyar-li i fins i tot que pugui tocar les eines, els familiaritza amb l’instrumental que s’haurà d’utilitzar que d’altra manera els pot resultar hostil, i alhora ajuda a desdramatitzar una relació sovint tensa, malgrat que no sempre és possible aconseguir-ho. En general un pacient ben informat és molt col·laborador, i en el cas dels nens encara més.
El tractament odontològic no té perquè ser quelcom angoixant, és més, en ocasions pot transformar-se en un joc, una germaneta pot convertir-se en improvisada auxiliar i anar seguint perfectament la seqüència necessària per fer el tractament, “Ara toca el pinzellet amb el líquid de l’ampolleta negra”, “Ara la llum...”
Malgrat tot, en alguns cassos puntuals no és possible assolir el control de la conducta necessari, i cal aleshores recórrer a la farmacologia i/o derivar al pacient a un especialista.
En conclusió, aquesta estratègia, tot i ser laboriosa en un inici, pot facilitar molt la feina per posteriors visites i aconseguir que de grans, el fet d’anar a “Cal dentista” sigui viscut amb una tranquil·la normalitat.
Cronologia de l’erupció dental (aproximada)
Dentició temporal (de llet)
- 6 - 12 mesos: incisives (8)
- 12-18 mesos: primeres molars (4)
- 18-24 mesos: ullals (4)
- 2-2,5 anys: segones molars (4)
Dentició definitiva
- 6 anys: primeres molars
- 5,5-8 anys: recanvi incisives (8)
- 8-9 anys: recanvi primeres premolars (4)
- 9-12 anys: recanvi ullals i segones premolars (4) i (4)
- 12 anys: segones molars (4)
- 16-25 anys: terceres molars (queixals del seny) (4)
Implants Dentals
Un implant és un pern de titani que s’enrosca a l’os i que passat un període de temps determinat consolida (osteointegració) permetent suportar una dent cimentada o roscada damunt seu. Es a dir fan la funció de l’arrel d’una dent.
Els implants dentals son la millor manera de substituir les peces dentàries perdudes, sigui per càries, per problemes periodontals (genives), o bé per traumatismes.
Els implants ens permeten resoldre el greu problema de la manca de dents. Poden utilizar-se de manera unitària per a la substitució d’una dent sola o en casos de pèrdues múltiples suportant un pont, o diferents ponts per substituir-ne si cal fins a la totalitat de la dentadura. En altres casos s’utilitzen com a ancoratges per a fixar pròtesis dentals de posar i treure, siguin aparells parcials o bé dentadures completes.
Avantatges dels implants
Els implants ens permeten tornar a gaudir de dents fixes com si es tractés de dents naturals altra vegada, no cal portar ganxos ni incòmodes aparells de posar i treure, sempre que hi hagi una bona disponibilitat d’os. Alhora suposen la solució més conservadora amb la resta de dents, perquè eviten haver de rebaixar dents sanes per suportar les que ens manquen. Alhora que els ponts convencionals estan sempre supeditats a la supervivència de les peces “ pilar ” que el suporten.
Vida d’un implant
Una vegada posats els implants hi ha un període de consolidació a l’os “Osteointegració” que oscil·la al voltant de tres mesos, en funció de la qualitat i duresa de l’os, el percentatge de fracàs d’osteointegració habitualment anomenat “rebuig” és mínim, inferior al 2%.
Avui per avui no hi ha constància que els implants tinguin una durada determinada, de fet a mida que passa el temps l’os que l’envolta es torna cada vegada més compacte, així doncs podríem dir que no tenen “ data de caducitat”. Els fracassos a llarg termini, quan es produeixen, venen donats per canvis en els hàbits higiènics, o malalties que afectin de forma severa els ossos i genives, no obstant el principal enemic per als implants és el tabac, la majoria de fracassos es donen en grans fumadors.
Instruccions per després d’una cirurgia d’implants
Les instruccions son, en general les mateixes que per a qualsevol cirurgia. (veure: informació per als pacients)
Durant les primeres setmanes després de la cirurgia, tingueu cura de no mastegar per la zona dels implants per evitar fer forces que podrien afectar l’osteointegració de l’implant.
Es possible que al cap de 2-3 dies aparegui un hematoma (morat) a la galta, que mica en mica anirà normalitzant-se.
Per a qualsevol dubte que tingueu poseu-vos en contacte amb el vostre odontòleg.
Polimetalismes
Es tracta d’un problema habitual produït per la presència de dos o més metalls diferents a la cavitat oral, per exemple: una funda metàl·lica, i un empastament d’amalgama, o un esquelètic metàl·lic, etc... Entre els metalls diferents s’estableix un flux d’electrons d’igual manera que ho fa una pila elèctrica o una bateria, que tot i ser de molt baixa intensitat poden assolir diferències de potencial (voltatge), preocupants de 300 o més mV (milivolts), cal tenir en compte que les cèl·lules del nostre organisme tenen un potencial elèctric a la seva membrana de 90mV, i que al estar formats per un 70-80% d’aigua, aquest corrent elèctric es dispersa per tot el nostre cos. D’altra banda aquests corrents elèctrics produeixen alliberació d’ ions metàl·lics, que son empassats i van a l’intestí i allí molts d’ells poden ser absorbits Les conseqüències dels metal·lismes o galvanismes no estan del tot clares i hi ha forta controvèrsia, però hi ha estudis ( veure publicacions) que demostren el dany cel·lular que produeixen, sigui com sigui la conclusió ràpida és que cal evitar tot tipus de metalls en boca, i si cal posar-ne algun procurar que només sigui TITANI, que és el metall més biocompatible.
Radiologia
Per a un correcte diagnòstic dels nostres pacients, el Centre disposa d’equips de radiologia digitals, els quals permeten obtenir imatges de gran qualitat amb uns nivells de radiació mínims, tant en radiografies intraorals (imatges entre 1 i 4 dents, per a detalls) com en Ortopantomografies (imatge panoràmica o de boca sencera).
Els nostres equips son revisats anualment per un organisme homologat pel COEC per tal de garantir-ne la seva seguretat.
Es recorda a totes les dones que estiguin embarassades o creguin poder –ho estar que cal que ho comuniquin abans de sotmetre’s a cap exploració radiològica.
Teràpia Neural i Odontologia Neurofocal
La Teràpia Neural ens proporciona un enfoc diferent de com tractar diferents patologies, considerant el cos humà com un "tot" indestriable, es tracta d'una visió holística o integral de la persona.
Feu clic aquí per saber-ne més...
Esterilització
Per tal de garantir la seguretat dels nostres pacients, tot l’instrumental que entra en contacte amb la boca es sotmet a un procés d’esterilització, seguint un protocol rigorós de desinfecció, neteja minuciosa, assecat, envasat i esterilitzat.
